La primera vegada que vaig demanar fer una exposició oral al meu alumnat de segon d’ESO no els vaig donar gairebé cap directriu, volia saber com se’n sortien, només els vaig dir sobre quin tema volia que parlessen. Van fer el treball en grup i van perdre molt temps fent uns “powers” molt llampants, però allò que realment importava va quedar en segon terme. Vaig adonar-me que no sabien com expressar-se en públic, que estaven més pendents de llegir les diapositives que de mirar a la gent a la cara, que no s’havien preparat bé les intervencions i allò que feia cadascú dins del grup...
Vaig compartir la meua experiència amb una companya que em va donar un cop de mà, a mi i a la resta de mestres i professors/es. Va agafar un grup d’alumnes i van fer un vídeo explicant com s’havia de fer una exposició oral. Vam veure el vídeo a classe i les coses van començar a quedar bastant clares, a més a més vam fer un llistat de normes especificant tot allò que es pot fer i que no es pot fer en una exposició oral.
La següent exposició oral que vaig demanar als i les alumnes va ser de tema lliure, perquè realment parlessen sobre una cosa que els apassionés i aquesta vegada no havien de treballar en grup, de manera que no tinguessen la faena afegida de la coordinació amb els/les companys/es. Certament, és la segona exposició que fan i els queda molt per aprendre, i a mi també d’ells i elles, però sincerament crec que els exemples que podeu veure a continuació mostren com l'alumnat comença a anar pel bon camí de la difícil tasca de comunicar en públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada